Travelling Lover

BÒSTON

2008-01-10T14:13:00.000-08:00

Bòston és una destinació per als visitants notable i de qualitat situada a l’àrea de New England a l’est de la costa de Estats Units.

Tot hi que la historia de la ciutat de Bòston ha estat un avantatge per a convertir-la en una destinació destriable tan en l’àmbit nacional com en l’internacional, la seva imatge conservadora s’ha convertit en un destorb per a poder obrir-se a un nou mercat.

Bòston s’ha convertit en una de les ciutats escollides com a destinació preferida pels visitants dels Estats Units. La seva popularitat pot ser deguda, en bona part, al seu centre de convencions i als viatges de negocis.

Bòston porta a terme la indústria del turisme a partir de quatre organitzacions, tant de l’àmbit públic com privat, totes elles relacionades amb la promoció de la ciutat com a destinació turística.
Aquestes quatre organitzacions són: Massachussets Port Authority, The Greater Boston Convention and Visitors Bureau, The Massachussets Office of Travel and Tourism, The Massachussets Convention Center Authority.

D’acord amb l’enquesta anual de 1997 de la Massachusetts Port Authority el turisme va generar durant aquest any a Massachusetts 1.6 bilions de dòlars, col·locant aquesta indústria en la segona més gran de l’estat.

Durant el 1997 el nombre de turistes internacionals a Bòston va augmentar un 6.5% respecte l’any anterior, rebent el 1997 1.11 milions de visitants internacionals.
L’origen del mercat internacional de Bòston prové de Gran Bretanya, Alemanya, Japó i Itàlia.
Pel que fa al turista nacional la majoria prové de l’estat de Massachusetts, New York i Connecticut.

El perfil del visitant de Bòston:
- Persona sobre els 48 anys
- El 60% estan casats.
- El 34% tenen fills de menors de 18 anys.
- El 70% estan ben formats acadèmicament (carrera)
- El 53% és un directiu o té una ocupació professional.
- La seva renta anual és superior a la mitjana.
- Més de la meitat dels visitants (67%) disposen d’un portàtil.
- El 42% són pares.

La indústria turística de Bòston és molt estacional, essent el clima ventós un factor forca negatiu.
Els mesos en que la demanda és més forta van del Juny fins l’Octubre, situant-se l’ocupació en el 78-88%. Els segueixen Abril, Mig i Novembre quan l’ocupació dels hotels de la ciutat es troba al 68-76% i els mesos més fluixos són els mesos d’hivern en que l’ocupació hotelera és del 49-65%.

L’aeroport de Bòston, Logan Internacional Airport, rep uns 1.300 vols al dia d’un total de 52 línies aèries, incloent 14 transportistes internacionals, que mouen un total de 25 milions de passatgers.

PLA DIRECTOR DE MÀRKETING D'ANDALUSIA

2007-11-27T12:59:00.000-08:00

1. Resum. Enllaç al wiki

http://oget.wikispaces.com/Pla+Director+de+M%C3%A0rketing+d%27Andalusia

2. Impressió general del Pla

La impressió general percebuda del Pla Director de Màrketing d’Andalusia és de que es tracta d’un pla dictatorial pel que fa referència a l’àmbit de promoció de la Comunitat Andalusa. És a dir, tot realitzant un estudi dels diferents mercats turístics i dels productes que Andalusia pot oferir, crea un pla en el que es dicten unes pautes, l’aplicació de les quals aporta a les empreses, tan públiques com privades, una informació privilegiada sobre la millor manera de vendre la comunitat.

3. Les tres coses que més m’han agradat

1. M’ha agradat molt l’anàlisi que el pla fa dels diferents tipus de turisme que es poden realitzar a Andalusia i la manera com s’intenta treure profit de cada àmbit de la comunitat.

2. També m’ha semblat molt interessant la part on es parla dels reptes futurs de la comercialització turística per Andalusia, ja que es reflecteix la percepció del que pot passar, tenint en compte els antecedents.

3. En tercer lloc una de les altres coses que m’ha agradat ha estat un apartat on es parla de deu accions rellevants del màrketing.

4. Les tres coses que menys m’han agradat

En general el pla m’ha semblat molt bé els únics aspectes que potser m’han agradat en menor grau han estat:

- Abans de començar a parlar d’un tema a vegades en fa una introducció massa llarga que fa que puguis perdre d’interès en la lectura.

- Falta una mica més d’informació sobre els autors i col·laboradors, s’entén quin departament és l’encarregat de realitzar el pla, però no en diu el nom de les persones.

- El que m’ha faltat també ha estat una mica el que seria l’estudi de les possibles reaccions per part dels andalusos davant algun dels mètodes de promoció

5. Tres paraules que defineixen el pla

Promocionar
Estudiat
Posta en valor

CLÚSTERS DE TURISTA

2007-10-25T03:21:00.000-07:00

Havent llegit tots els resums penjats als blogs dels meus companys puc dir amb tota certesa que el rol del turista és tot un món (un món complicat de desxifrar). Del qual en depèn la supervivència de moltes destinacions i el desenvolupament de moltes d’altres.
Fent un anàlisi general veiem que ha part de la naturalesa turística de cada persona hi ha aspectes molt variats que influeixen en aquesta alhora de prendre tota mena de decisions per a fer turisme, el que fa que hi hagi moltes classificacions en l’àmbit turístic.
La conclusió extreta de tot plegat és que cada destinació te les seves pròpies tipologies diferents de turista, la qual cosa fa que es detecti una quantitat de clústers de turista molt gran.

A continuació faig un petit anàlisi molt general dels resums dels articles exposats:

1. Turista segons la manera de buscar la informació:

Planificadors: Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.
Exploradors : Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

2. Turista segons grups socio-demografics:

Solters (amb decisió pròpia)
Parelles
Famílies amb fills
Grups d’amics

3. Motivacions del viatger:

Sociodemogràfiques
Motivacions (negoci, oci....)
Activitats turístiques
Experiències viscudes
Formes de vida i valors
Necessitat d’escapar
Desig de plaer
Seguretat ontològica

3.1 En el turisme Natural
Natura: Experimentar la natura i visitar els atractius naturals
Activitats físiques de risc
Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
Relaxació, experimentació i trencament de la rutina diària.
Contacte social: Experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix per tenir una sensació de satisfacció.

3.2 En el turisme d’Herència
Significat historico-emotiu molt fort

3.3 En el turisme Cultural
Interès en el patrimoni històric, artístic, científic

4. Tipologia del turista segons el seu comportament en un escenari exòtic (depenen de la destinació):

Herència cultural: Volen viure com els nadius del territori
Raver: Busquen el plaer sexual
Shirley Valentine: Dones que viatgen soles o amb amigues i busquen experiències romàntiques.
Heliotròpics: El seu objectiu és prendre el sol.
Lord Byron: Sempre van a la mateixa zona i s’estan al mateix lloc.
“Developer tourist”: Estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic.
“Condo-tourist”: Jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
“Itinerant tourist”: Turista que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’espai resort.

5. Clústers generals que inclouen les diferents tipologies de turista:

Turista de sol i platja.
Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
Arqueologista
Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
Turista rodamón; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
Turista esportiu
Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

TESTING AN INTERNATIONAL TOURIST ROLE TYPOLOGY

2007-10-16T07:49:00.000-07:00

Introducció:

L'estudi de Chul-min Mo, es basa en molt autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen.

Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:

- sociodemogràfiques
- motivacions (negoci, oci....)
- activitats turístiques
- experiències viscudes
- formes de vida i valors

Tipus de turista: (organitzats de menor a major grau d'aventura)

a) masses turistes organitzades
b) masses turistes individuals
c) explorador
d) rodamón (drifter)

S'han realitzat tot tipus d'estudis (empírics i no empírics) per poder determinar amb més exactitud la tipologia de turistes.
Cohen va fer diferents estudis amb aquest objectiu i el qual ha facilitat la tasca dels professionals del turisme preperant-se per la part del sector turístic que més els ha interessat.

Metodologia:

La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.
estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats:

Escala 1: Desenvolupament de l'escala: conté 5 estats.

1r estat: Identificació de les dimensions de la tipologia turística construïda per Cohen.
2n estat: Generació dels articles de l'escala:
Revisió i estudi de les teories de Cohen i altres autors sobre micro-nivel, macro-nivel i articles socials del contacte.
3r estat: Col·lecció de dades i marc de la mostra:
Fa servir 3 grups de persones per capturar la diversitat de papers identificats per Cohen.
En cada una de les mostres es passen enquestes a grups de persones d'àmbits diferents amb o sense experiència de viatge.
4rt estat: Fiabilitat del desenvolupat:
Tria de 20 dels articles més fiables utiltzats en l'estat 2.
Tractant temnpes com: "dimensió orientada a la destinació" (macro-nivel)
"dimensió dels serveis del recorregut" (micro-nivel)
"dimensió social del contacte"(articles socials del contacte)
5è estat: Dividit en 3 subgups segons la taula de resultats:

a) Fiabilitat de l'escala:(dades utlitzades)
- Destination Oriented Dimensions (DOD)----> com és el país.
- Tourist Service Dimensions (TSD)
- Social Contact Dimension (SCD)----> grau de contacte amb residents.

b) Validar la construcció:
Utilitzant les mostres/resultats de les enquestes de l'estat 3.

c) Acabar de validar les dimensions de la tipologia turística.

Escala 2: "Verificació de l'escala", es divideix en 4 estats:

1r estat: Col·lecció de dades.
2n estat: Validesa de la construcció.
3r estat: Comprobació de la validesa de la teoria.
4rt estat: Comprobació de la dimensió de l'escala.

Conclusió:

Hem establert 6 conclusions:

Com que no es donava una informació exacte de la divisió dels estats per part de Cohen, el que Chul-min Mo fa, és utilitzar un mètode millorat, reforçat amb mostres de la població que ha viatjat i la que no.
En el seu estudi es valoren aspectes més actitudinals, amb el major nombre de variables i factors que hi poden influir. Ex: l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc.
Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional del turisme.
Donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
Educar els residents sobre l'existència dels turistes perquè aquests no s'hi enfrontin i tinguin una bona relació, això farà que els visitants s'enduguin una bona experiència i tornin a repetir.
Aquest estudi ha estat molt important per estimular la investigació empírica necessària, per verificar, en el cas que ens ha tocat, una teoria popular mai abans comprovada empiricament.